- Antoni, el nen em neguiteja…
- Què passa ara? Ai, Senyor, va deixa’m llegir una mica el diari, tu…
- Mira, que diu que la realitat no és així, que passa com amb els atles, que tot és una convenció com la que es va empescar Mercator el 1569, que tot ve de lluny però i què, que de fet és tot d’una altra manera. Que actualment tot està distorsionat, que no es creu res…
- Pffff... noi, després dius que no t’escolto, però és que em surts amb cada cosa...
- I si té raó? Que tot plegat és un artefacte matemàtic però que no s’ajusta a la geografia real?
- Què vols? Fer-li una projecció de Peters i que ens quedi tot estrafet? És igual si és més real, a aquestes alçades no hi ha res a fer. El món és com és o, més ben dit, com estem acostumats a veure’l. Que vols que sigui el raret de la classe, o què?
- Ai, no, pobrissó…
- Va, si al final la distorsió és cap als pols només, dona… i nosaltres som a Barcelona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada