Les persones d’ètnia gitana creuen que deixar una guitarra al damunt d’un llit o un sofà porta mala sort. La base de la creença deu venir donada per motius pràctics, com allò de passar per sota d’una escala (perquè pot ser que ens caigui alguna cosa al damunt) o el fet de menjar carn de porc per als musulmans (vinculat a la dificultat de la seva conservació òptima amb la calor). I és que si deixem una guitarra en un sofà tard o d’hora algú s’hi asseurà al damunt, segurament per la part que passa més desapercebuda i fràgil: el màstil. A mi m’ha passat, i sentir com cruixen les fustes del dissortat instrument encongeix una mica l’ànima (sorry, Jimi). Neguiteja tant que el sentiment s’ha popularitzat amb l’expressió “aixafar la guitarra" a algú quan volem dir que li hem espatllat algun pla o projecte que duia entre mans. Tot plegat ve a compte per un anunci que fa anys inquietava tots els que érem estudiants: quan encara gaudíem dels càlids dies d’agost, el Corte Inglés es despenjava amb la seva “vuelta al cole”. Quin esglai llegir el rètol en tombar la cantonada, encara amb la tovallola i el banyador xops, tot tornant de la piscina. Als joves d’avui en dia els deu passar el mateix, pobres. Com cada any, els establiments del tall britànic ens avançaven la vida unes setmanes, a força d’anuncis ens recordaven que el nostre paradís blau amb regust de clor tenia data de caducitat. Ens aixafaven, gairebé literalment, la guitarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada