Vaca mu

Aquesta vaca no és cega, encara que brandi lànguidament la llarga cua. Tampoc és la vaca de la mala llet. Les vaques metaliteràries no tenen el gest tràgic, ni volen il·lustrar ningú. On està feta aquesta fotografia, a més de 2.000 metres d’altitud, els cotxes tenen tendència a ofegar-se perquè la benzina no crema bé al motor, però allà on les màquines comencen a fer figa i les persones demanen mantes tèrmiques, elles pasturen sense immutar-se, amb el dring pausat de l’esquellot que els penja del coll. Amunt i avall, alienes a tot i tothom. En temps accelerats com els que vivim, que hi hagi animals de digestió lenta com les vaques és un gran què: així com fa temps els científics van aprofitar aquests rumiadors per prevenir algunes malalties, em pregunto si actualment també ens podrien ajudar a trobar una vacuna –d’elles ve el nom- contra la pressa i poder superar, tal com cantava en Serrat, “aquesta puta sensació d’anar sempre tard, de passar per les coses sense tocar-les”. Però coneixent-nos, frissaríem tots per obtenir la vacuna contra la pressa, una actitud que tendeix a oxímoron i encara ens provocaria més neguit. Si és que estem com cabres. Mu.