Darrerament s’ha parlat molt de l’ecce homo esguerrat per
una pobra àvia en una església de Borja (Saragossa). La humitat de la paret es menjava la
pintura i l’anciana “ni curta ni mandrosa” (que dirien a Barcelona) hi va fer
un retocs pel seu compte. La restauració ha convertit la pintura en un nyap que,
esperonat per les xarxes socials, ha saltat fins i tot les fronteres del país.
Good for you, iaia! I si a sobre l’acció ha estat feta amb bona fe (mai més ben
dit), doncs què més vols? L'original tampoc era un Goya, oi? Pel que fa al nom, Ecce homo,
té als seus orígens al patíbul mateix. Allí, sembla que un soldat es girà cap a
Jesús a la creu i volent fer mofa d’aquell que anomenaven el rei dels jueus
cridà: “Heus aquí un home...!”. És clar que no ho va dir en català, sinó en l’idioma
que es declina i que a ell no li va costar tant d’aprendre. “Ecce homo!”, va
dir en llatí. D’aquí ve l’expressió “Estar fet un ecce homo” per referir-se a
algú que està ben baldat. Fet un Cristo, vaja.
1 comentari:
D'acord, Ecce Homo era una pintura poc trascendent al costat de la Gioconda o de Las Meninas. D'acord, la pobra dona no ho va fer amb mala fe. Ningú ho discuteix. Ara bé, no ens passem de victimisme. S'ha equivocat. Ho diu el resultat.
També és cert que de vacances, s'aprofiten d'aquestes notícies anecdòtiques però no hem d'oblidar que es tractava d'un quadre que calia posar en mans de restauradors professionals. I que el sentit comú et pot portar a pensar que millor no tocar una cosa que és de principis de segle.
És només una humil opinió però :D.
Publica un comentari a l'entrada