El sol ja no crema el cel i aquest blau de blaus fa gust de tardor. Agost només semblava poc excessiu quan jugàvem al carrer però ara ens aclapara de llum i de calor. De mica en mica abandonem l’excés dels termòmetres, ens comencem a mirar els glaçons de les begudes com icebergs prescindibles i a les taules dels cafès que ens serveixin el gairebé inevitable cafè amb llet en demanar un cafè amb gel ja no ens sembla tan greu. Una tarda, en sortir de casa, plou i obrim un paraigües que ja començava a tenir les barnilles rovellades i redescobrim –aquells petits plaers- el tacte suau d’un jersei damunt la pell...
1 comentari:
M'agrada!
Publica un comentari a l'entrada