"Especials"

Viure en aquest engranatge que és la societat requereix que les seves peces no grinyolin. L’oli de l’educació hi contribueix força: “Disculpi, i ara, no hi ha de què, bon dia, bon dia...”. Aquest lubricant inclou un grapat de frases fetes (“L’acompanyo en el sentiment, no ets tu, sóc jo...” ) i una bona colla d’eufemismes per no haver de dir les coses pel seu nom. D’aquests, un dels meus preferits és aquell amb el qual ens venim a referir a aquelles persones de caràcter irascible, avinagrades, gossos de l’hortolà que ni mengen ni deixen menjar...

- Ah, en XXXX, dius?... és una persona molt “especial”...
- Sí que ho és, sí... molt “especial”...