They say marriage is like a phone call in the middle of the night: first you get the ring… and then you wake up. Un acudit que vaig pescar al vol a no sé quina pel·lícula (tinc una memòria pèssima per a això*) però que resumeix perfectament el que passa amb tot allò que es té massa idealitzat: tard o d’hora es punxa el globus i piquem amb les costelles contra les dures roques de la realitat.
Fa dies que la mestressa del restaurant està d’allò més decebuda pel resultat del referèndum escocès, oh dear, potser l’acudit es queda curt per il·lustrar depèn què. El proper dia ho provarem amb Matrix i la pastilla vermella. Aquí sortiria com a opció majoritària NO o SÍ/ NO**. No vols caldo? Doncs dues tasses.
* La gran boda, amb Robert de Niro, Susan Sarandon, Diane Keaton… ¡que no estamos tan mal!
** "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i "En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?".
4 comentaris:
Opció majoritària SÍ/NO ni de conya, molt poca gent aposta per aquesta, i si ets d'ells estàs en minoria, et diguin el que et diguin. Perquè a efectes pràctics, votar SÍ/NO és votar NO, ja que no hi ha cap reforma de la relació entre Catalunya i España que estiguin disposats a acceptar. Tant per tant, votar NO és el més lògic, l'altra via ens l'han negada del dret i del revés. I de quina seria l'opció majoritària, això ho dius tu, està per veure. Realment, espero que només et mogui el pessimisme, però que el teu vot sigui (o fos, si ho prefereixes), pel SÍ/SÍ.
Però respecte a Escòcia estic d'acord amb tu, no sé què li ha agafat a la gent, lamentant-se tot el dia per la derrota del sí a la independència. Si ho han votat és perquè ho creuen així, qui som nosaltres per contradir-los i estar segurs del que han de votar? Només extrapolen les frustracions pròpies cap a un país que no té res a veure amb nosaltres, i que ni tan sols ens mira amb una centèsima part de la simpatia amb la que nosaltres ho fem. De vegades som molt losers.
Vull dir que en conjunt hi hauria més No i si/no. En definitiva, que el sí és molt emocional també. No és loser però em sobta veure la reacció de partidaris de sí pel que fa a Escòcia. Sempre he pensat que alguna cosa va fallar en la història, que hauríem de ser un estat més, però això tampoc és una moma que ens hagi de resoldre temes econòmics, de llengua... Podríem esdevenir Andorra 2. Zara, vist com ens tracten a Espanya, és clar que hem de moure fitxa.
L'autocorrector del mòbil m'ha convertit ara en un Zara. va bé, deu pensar "creus que les grans empreses d'aquí estan per la independència?"
Zara no és catalana, esclar. Però l'errada de corrector m'ha fet pensar en grans empreses. Què en pensen a La Caixa, de la independència? Si no la volen quins mitjans tenen per impedir-ho? Segur que són més forts que els de Òmnium...
Publica un comentari a l'entrada