El pes del traductor és limitat respecte a la qualitat del text inicial?
Al cap i a la fi, les traduccions d'Agatha Christie o d'Arthur Conan
Doyle, realitzades a corre-cuita, eren conegudes per la seva
mediocritat. Van influir tanmateix en les vendes? Pel que mostra
l’evidència, no. I quan Boris Vian va traduir Raymond Chandler donant a
llum obres d'una innegable qualitat literària, però sense cap relació
amb l'obra original, qui se’n va preocupar? Ningú. Pitjor, la més
cèlebre obra de tots els temps, la Bíblia, va ser, en el moment de la
seva traducció al llatí, víctima de la pífia més gran de la història de
la traducció. Jerònim, en la seva Vulgata llatina, en lloc de
parlar de "Moisès coronat", va optar per un memorable "Moisès cornat".
Error que no va molestar pas a Miquel Àngel quan va cofar el seu Moisès
amb un parell de delicioses petites banyes.
4 comentaris:
L'al·lusió a A. C. m'ha fet pensar en una amiga traductora d'algunes de les seues novel·les al català. Tenia un interès, segurament innecessari, a l'hora de voler traduir els verbs introductoris dels diàlegs, que en l'autora britànica sempre eren "dir", en diferents temps i persones. Calia aquesta preocupació per l'embelliment diversificatori?
La teua al·lusió a A. C. Em recorda una amiga traductora d'alguna de les seues obres al català mig desesperada perquè intentava anar variant els verts introductoris dels diàlegs de l'autora britànica que, segons em deia, sempre eren variacions de temps i de persona del verb dir. Calia aquest relatiu neguit?
ei, esborra'm repeticions
Home, sempre s'agraeix un traductor que fila prim i no és allò que en castellà en diuen un tuercebotas. De totes maneres, si és pot sempre és millor l'original. No fa massa vaig comprar l'edició de la Penguin de les històries de Sherlock Holmes, molt ben escrites. La traducció segur que perd per alguna banda.
Publica un comentari a l'entrada