Així com els nàufrags desesperats acaben per beure l’aigua salada del mar, en un moment de molta gana vaig optar per menjar-me les lletres del meu nom. Vaig treure el DNI de la butxaca i me’l vaig mirar fixament: “Carlos”. No sabia per on començar. Potser la “l”? No, massa esprimatxada. La “S”? Tampoc, faria de mal empassar. Finalment l’escollida va ser la “O”, en forma de Donut. Farcida de melmelada de maduixa, me la vaig cruspir en un tres i no res. Ja tip, però, vaig tenir una atac de mala consciència per culpa d’aquell acte de canibalisme nominal. Vaig córrer al Registre civil i vaig dir que “Carlos” ja no em feia el pes i que si me’l podien canviar per “Carles”, que m’hi sentia més identificat. El funcionari de torn em va dir que cap problema, però en veure el DNI em va fer notar que hi faltava una “O”. Avergonyit, li vaig explicar el meu cas fil per randa. Per sorpresa meva, el funcionari es va mostrar molt comprensiu i fins i tot em va convidar a una “O” en forma de bunyol d’un Antonio que havia passat a ser Antoni. “El millor és aquest regust d’anís...” - va dir-me mentre s’eixugava els llavis amb un tovalló que discretament guardava entre els segells oficials, amb la seguretat de qui fa anys que repeteix, impunement, el mateix gest.
4 comentaris:
de bona gana
De bona gana? Perquè aquest comentari està fet amb poques ganes, eh?
Els comentaris haurien de procurar estar mínimament a l'alçada del text. Els autors ho agraïm de tot cor!
no volia ofendre a ningú i no crec que l'autor vulgui que els comentaris estiguin a la seva alçada
Home, sí que és cert que el "de bona gana" ens deixava a tots i totes una mica sense saber què dir, anònim/a.
L'autor agraeix els comentaris constructius (o destructius) però que d'alguna manera enriqueixen el cafè de la cafetera. Sucre, llet, nata... sal no!
L.
Publica un comentari a l'entrada