Els insectes “socials” com les abelles i les formigues tenen molt en comú amb nosaltres, els humans. Hi ha formigues treballadores i formigues soldat, algunes fan de reina i, de tenir un microscopi prou potent, se les pot veure amb un somriure vehement mentre fan així amb la poteta. Per limitacions de la biologia actual, només en coneixem la seva economia real: formes d’aprovisionament, magatzems de menjar, repartiment de tasques, etc. però segur que també hi ha una economia financera de les formigues. Així, mentre una formiga anglesa especula amb el preu dels brots verds, una formiga africana es mor de gana. També hi ha –hi podem comptar- formigues constructores, ara mig arruïnades, amb habitatges buits i foradats que no saben qui els comprarà. I, és clar, les formigues també tenen els seus plans d’expansió: esperen que marxem de vacances per sortir del forat. Una corrua lenta però constant envairà, si res no ho impedeix, tots els racons de la casa a la recerca de noves provisions. En alguna roda de premsa – també en fan- una formiga assegurarà que tot plegat és per dur arreu la pau i la democràcia del formiguer.
3 comentaris:
Si tornen a entrar mentre sóc de vacances, els deixaré una nota per demanar, si us plau, que em reguin les plantes ;)
la cigala i la formiga, parla de formigues i també de cigales. Quan t'entren a la cambtra de bany per ves tu a saber quina escletxa t'oblides de les seves similituds amb tu i tires de Raid.
salut
ha,ha,ha...i a la roda de premsa no explicaran tota la veritat, ocultaran les festes de nit per no perdre la seva reputació de feineres....
Publica un comentari a l'entrada