Parlo amb partidaris aferrissats de la independència de Catalunya i em fa l’efecte que viuen en un Matrix català, un país fet a mida del seu imaginari construït a la vegada amb l’èpica i el lirisme d’uns jocs florals una mica tronats. Però, els agradi o no i com a la pel·lícula, el gat se’ls apareix un parell de vegades fent la mateixa acció i evidencia una esquerda en el sistema, un error en el programa. Aquí el felí pren la forma d’un riure sardònic davant les càmeres en saber-se impune o de disculpa avergonyida d’un pal de paller més corcat que no ens pensàvem. Tant parlar d’oasi català i resulta que en realitat la metàfora era una pel·lícula americana. Abans de fer algun altre pas estaria bé que algú ens la passés sencera amb el metratge dels darrers trenta anys. Segur que hi ha més d’un fotograma en mal estat.
2 comentaris:
Ningú ha dit que tinguem un país perfecte, i si algú ho ha dit, viu als núvols, naturalment. De defectes en tenim un munt, alguns són heretats, i altres propis. D'això es tracta precisament, de tenir les eines per tapar escletxes i fer les obres necessàries per tal de construir el país que volem. Si ho aconseguirem o no ja es veurà, res no ens diu que ho sabrem fer millor, però com a mínim crec que tenim dret a intentar-ho, si és que la majoria de la nostra gent en té ganes.
Tens raó, xexu. Em quedo amb la darrera frase "tenim dret a intentar-ho", això segur! O és que hem d'anar amb kilt i tocar la gaita?
Nota 19/9/2014: Resultat NO. 55,3% dels vots
Publica un comentari a l'entrada