Ah, sí, pareu-me si aquesta ja l’heu escoltat alguna vegada.
I és que arriba una edat en què som conscients que ens repetim. El nombre de
vivències és limitat, el públic també i els records tendeixen a esvanir-se. Tot
plegat esdevé una confluència fatal que ens porta al límit del repapieig. La
propera estació deu ser aquella en què, a més de repetir-nos, no trobem les
paraules adequades. Com diu el Rafael Vallbona amb sornegueria quan no li ve un
nom enmig d’una conversa, “Te’n recordes de quan parlàvem seguit?...”.
2 comentaris:
Mmm... aquesta sensació també la tinc jo, cada vegada més. I imagina tenint un blog, ara molts cops he d'anar a mirar si ja vaig explicar alguna cosa, per no repetir-me, que ha em sembla que ho faig prou. Com si la gent hagués de recordar les nostres vides i els nostres posts...
Recordo l'abuelo Cebolleta del TBO, que sempre explicava batalletes. Al blog, entre companys...inevitablement a vegades ens repetim. Escrivint repeteixo però amplio el tema, arreglo coses, etc. A la realitat a vegades fem catúfols. Què hi farem...
Publica un comentari a l'entrada