Un botiguer de Venècia es queixa al periodista del turisme massificat,
un perfil que no estima la ciutat, viatgers de “bite and run”, foto, foto,
foto...i adéu. Bonic collage a Instagram, selfies babaus, “on anirem demà?”. Viatges organitzats, seguiu el guia, a les nou
a l’hotel. Però, ai, Europa dóna per al que dóna i amb això de la globalització a
vegades no saps si ets a Barcelona, a Viena, o què... i Àfrica és taaaaan
autèntica, no? I ja em tens les fotos a Facebook: pentinats exòtics, plats als
llavis, sopars en cabanes, postes de sol ideals. De tornada, quedar amb la
colla al restaurant de sempre, treure l’Ipad i repassar el viatge. Títol tipus
Paulo Coelho: “Etiopia (sense l'accent), la vida en estat pur”. Comentari: “Tia, i els nens eren taaaan monos...” i
encarregues un altre plat de secret ibèric amb una ampolla de vi blanc. Despite the extensive modernization
of Ethiopia in the last 120 years, as of 2006 the overwhelming majority of the
population are peasants who still live from harvest to harvest, and are
vulnerable to crop failures. This is exacerbated by land grabbing. Ai, nen, si
està en anglès… no s’entén res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada