No tinc prou paciència per escoltar òperes senceres. Encara
no. El trànsit entre ària i ària se’m fa pesat. Els diàlegs, la veu impostada,
els “Hahahahà!” forçats dels cantants. Don’t bore us, get to the chorus, vinga
tireu pel dret! “Libiamo, libiamo..!”, “Nessun dorma...”, “Pagliacci...”. No m’agraden
les recopilacions de rock simfònic perquè trobo que descontextualitzen les
cançons i en canvi puc escoltar tranquil·lament un “Greatest hits” de la
Callas. Deu ser que em falta cultura musical. Hauria d’haver escoltat amb més
deteniment els discs d’òpera de l’avi, aquell de la Joan Sutherland, per exemple, que un mal dia vam llençar. “Amb això del CD no els tornarem a
escoltar mai més, els discs de vinil!”. I a l’FNAC, vint anys més tard, aviat
seran els que més es vendran. Res és per sempre. Tot torna. Narinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada