Una vida llarga i plena

A l’estiu costa trobar notícies i els diaris s’omplen de reportatges, entrevistes, etc. de caràcter més lleuger i amè. Tard o d’hora apareix un text referit a un avi centenari i la inevitable pregunta “I com s’ho ha fet per viure tants anys?”. L’home, que va estudiar econometria a la seva joventut, busca algun factor que hi estigui correlacionat per tal de poder donar una resposta. Normalment es troba en la beguda: “Sóc abstemi” o bé en el tabac: “Fumo poc”. Però és veritat que hi ha hagut casos de grans bevedors, fumadors empedreïts que també han viscut molt. Si observem la biografia d’uns i altres veurem que tots sense excepció han tingut , malgrat les inevitables maltempsades, una vida plena d’aficions, projectes... o sigui que posats a treure conclusions podríem dir que el que mata de debò és la falta d’il·lusió. Si voleu, a escala quotidiana, l’avorriment. Cada vez que bostezas muere un gatito en Instagram.