A les vores de les rambles i torrenteres, pels riberals, hi creix una calma perenne, verda i esvelta, de fulles amples i flors agrupades en una panícula, com un pom. Una mena de plomall que quan és abundant –diuen- és el signe inequívoc que s’acosta un hivern esmolat i fred. El vent bressola les canyes a la vora del riu que, al capvespre, esdevé una vànova líquida d'espurnes de llum. El sol de tardor encara escalfa i ens omple les mans d’una llum tènue, càlida, i el reflex dels arbres es confon en un aiguabarreig esmeralda i blau que oneja plàcidament. Les ombres s’allarguen i el dia, com l’aigua, sembla que davalli cap al mar.
Un escrit de fa força anys, un record d'uns dies a Deltebre. Abans, com que Instagram encara no existia, ho havíem d'escriure.
Lectures
He finalitzat l'Altra, de Marta Rojals. No m'ha agradat tant com l'anterior llibre. Si fos un espectacle de màgia diria que al prestidigitador se li veuen els trucs. En aquest cas la biografia de l'autora treu massa el nas entre les pàgines. Regust tòxic i al fons del cap una veueta que a cada entrevista assegura que "és tot literatura". Per aquí ja hi hem passat.
A punt de finalitzar El Quadern gris, de Josep Pla. No cal patir, després encara queda teca. Volums i més volums ens esperen a la lleixa. 29.000 pàgines, diuen que va escriure el de Palafrugell. Grafòman. Expliquen que, poc abans de morir, va preguntar sorprès "I és veritat que els meus llibres encara es venen?".
Als encants compro Una pedra sura, de Jaume Subirana. Tot un premi Gabriel Ferrater per un euro. Val força més del que costa, llàstima que les plusvàlues poètiques no serveixin per pagar lloguers.
Lectures
He finalitzat l'Altra, de Marta Rojals. No m'ha agradat tant com l'anterior llibre. Si fos un espectacle de màgia diria que al prestidigitador se li veuen els trucs. En aquest cas la biografia de l'autora treu massa el nas entre les pàgines. Regust tòxic i al fons del cap una veueta que a cada entrevista assegura que "és tot literatura". Per aquí ja hi hem passat.
A punt de finalitzar El Quadern gris, de Josep Pla. No cal patir, després encara queda teca. Volums i més volums ens esperen a la lleixa. 29.000 pàgines, diuen que va escriure el de Palafrugell. Grafòman. Expliquen que, poc abans de morir, va preguntar sorprès "I és veritat que els meus llibres encara es venen?".
Als encants compro Una pedra sura, de Jaume Subirana. Tot un premi Gabriel Ferrater per un euro. Val força més del que costa, llàstima que les plusvàlues poètiques no serveixin per pagar lloguers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada