26/8/14

Jo vaig fent footing, footing


El títol és manllevat d’en Pere Tàpias, el cantant-gourmet de gorra i bigoti que també anava en moto-xu-papà. El footing era l’avi del running actual i per practicar-lo només calien un pantalons esllenegats i la samarreta vella que havies fet servir per pintar el pis l’estiu passat. Amb la mala consciència dels tecs de les darreres festes la gent sortia a passejar les panxes pels carrers. Entre esbufecs i xiulets bronquials, tornaven a casa al cap d’una estona d’haver marxat al ritme del hit del cantant grassonet. Ara que la crisi ha fet donar de baixa del gimnàs molta gent, els diners de la quota s’inverteixen en tota la parafernàlia necessària: funda per al mòbil, bambes especials (“perquè tu...prones o supines?”), etc. Si es té parella es pot comprar l’equip a joc i tot plegat fa molt més goig. És una sort que la moda del footing dels anys 80 i 90 hagi passat avall, tot ple de rabassuts i galtavermells amunt i avall que païen tiberis familiars. I és que ja es veia que tanta abundància ens duria a mal borràs. Actualment ens hem aprimat per totes bandes i corren arreu els escanyolits, les vaques magres, amb pantalons de disseny multicolor. I és que  amb això del running, on vas a parar?, estem molt millor.

L'apunt

Passejo pels Encants de Sabadell, piles de paper que esperen una segona oportunitat. En un racó, un assaig: "ETA nació en un seminario". Podria molt ben ser. I em faig una pregunta que l'admirat Joan Barril escriu al cap d'uns dies al Periódico: "¿Qué pasaría si en una Catalunya tradicionalmente pacífica surgiera el germen de la violencia?". Enlloc no trobo, però, un llibre amb la resposta.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs jo encara faig footing. És a dir, que no em gasto ni un duro en aparentar, perquè en definitiva, el running està de moda, i per això tres quarts de la gent que el practica és només per fer-se veure. Surto poc, perquè córrer és avorrit de collons, però quan surto, pantalons curts, samarreta vella, i les esportives de l'any de la picor, que a aquestes sí que potser els tocaria renovació perquè estan fetes mistos, però ni això faig. Igual que quan anava al gimnàs, si m'hi poso és per pencar, no per fer el número. Ja podrien gastar els centenars d'euros que val l'equipament en llibres. Els aniria molt millor.

Carles ha dit...

Ui, si et senten els lectors de Murakami!

http://www.casadellibro.com/libro-de-que-hablo-cuando-hablo-de-correr/9788483832301/1693313

Córrer, sempre ho he trobat avorrit si el paisatge no acompanya. Solia fer-ho al bosc i ara, a ciutat o en una cinta... #fail

Els runners són una moda més. I a les empreses els falta temps per potenciar-la. Pronadors, supinadors...la qüestió és vendre bambes!

Sergi ha dit...

Jo sóc lector de Murakami... i només em queda per llegir aquest que dius, que precisament el tinc en rampa de sortida ja, seria el següent, però amb les novetats de setembre potser s'endarrereix. Però aquest home no és runner, aquest fa maratons i és un malalt de córrer, pel que sembla. No l'he llegit fins ara perquè el tema m'interessa més aviat poc... però és Murakami.

Carles ha dit...

Del Murakami n'he llegit només After Dark i...vols dir que n'hi ha per tant? Em perdo alguna cosa? Si fos un autor d'aquí se'n parlaria tant? Ai, no ho sé...

Sergi ha dit...

No pateixis, entres dins de la normalitat. Murakami sempre fa el mateix llibre, i llavors hi ha dos tipus de persones, els que l'adoren i els que diuen wtf??. Jo sóc dels primers, dels pocs escriptors que llegeixo no pel llibre, sinó perquè són ells. Si no de què llegiria aquest de córrer... I tu deus ser del segon tipus. El meu consell és que si no t'ha convençut a la primera, no cal que t'esforcis més, que la vida és curta. O en tot cas, llegeix el típic 'Tòquio Blues', i si aquest tampoc, et podràs estalviar el temps de 12 llibres que podràs invertir molt millor.