"Mort, qui t'ha mort?"

Sembla ser que, fins no fa massa, quan a Andorra hi havia hagut una mort violenta el jutge de pau havia d’acudir al lloc de l’assassinat i, tot tustant el cap del cadàver, preguntar-li tres vegades “Mort, qui t’ha mort?”. El motiu d’aquest procediment ve de lluny i és aquella mena de fets que amb el temps no se sap si es realitzen per tradició, si hi ha algun motiu ocult o tot plegat perviuen perquè hi ha ganes de no remenar massa les coses: “Així ho hem trobat i així ho deixarem”, fins que algú diu que ja n’hi ha prou d’aquell color i s’acaba la broma.  Anys i anys d’estudiar lleis per acabar picant la closca d’un pobre Llàtzer que, a diferència del de la Bíblia, no hi haurà Déu que el faci reviure per respondre la pregunta. Toc, toc... “Mort, qui t’ha mort?”. I és que a vegades amb el sou hi va una mica de comèdia. Inevitablement, haver de fer el xou.