Els diumenges va a buscar el diari en la seva edició de paper. Mira, fa més diumenge. Entre setmana tira d’edició digital. Ben aviat –pensa- els de paper només serviran per embolicar castanyes... si és que queden castanyeres, amb aquestes tardors tan estranyes que fa. En un dels prestatges del quiosc hi veu el llibre “És l’hora dels adéus?” de l’economista Xavier Sala i Martín. Pensa que l’hauria de llegir per tal d’estar més informat de cara a la possible independència de Catalunya i els efectes que podria tenir en l’economia del país. Els números són faves comptades i, ben exposats, són irrebatibles. Ja va uns anys, a la facultat, va llegir del mateix Sala i Martín “Economia liberal per a no economistes i no liberals”. En finalitzar-lo s’havia convertit en un deixeble de l’Escola de Chicago, un neoliberal fervent. Visca el lliure mercat! Llàstima que després va llegir “La farsa neoliberal” de Luis Martín Seco, recomanat per l’enyorada Miren Etxezarreta Zubizarreta (una rara avis a la facultat) i tots els arguments de l’home de les jaquetes de colors impossibles van caure com mosques després d’una flitada de Raid. És l’hora dels adéus? Sí!... o no.
2 comentaris:
No he llegit Sala Martín, però en parlen bé, diuen que el paio és un crack. Suposo que si combregues amb el tipus d'economia que ell defensa, és clar. Però a banda de l'economia, jo et diria que sí que és l'hora dels adéus... per dignitat.
Si, noi, que la tenim força atrotinada des de fa temps. Només que ens poguéssim desempallegar d'aquesta tropa de la caverna ja faríem molt.
Publica un comentari a l'entrada