Aquí l’anomenem “casta” i The Economist fa referència, parlant dels Estats Units, a una “elit calcificada” (dels darrers aspirants republicans a la presidència en tres casos el seu pare també s’havia presentat com a candidat). Sigui com sigui, si mai assolim la independència, el primer que caldria fer és una bona bugada. I que no ens falti una bona dosi de Calgonit polític, perquè segur que més d’un votant de bona fe quedaria parat en veure la quantitat de calç que s’acumula dins les rentadores catalanes.
2 comentaris:
Completament d'acord amb tu. Mira que em costa la neteja de casa, però a les institucions hi passaria l'aspiradora encantat. Més que neteja, seria una purga. Si realment volem un país nou, ha de ser nou de veritat.
Ara encara perquè van mal dades, però jo crec que durant anys, i discretament, hi ha hagut un festival d'endolls encoberts, de places que "casualment" han anat a caure en mans del nebot, el fill, la filla, el germà, l'amic... que tots molt idonis per al lloc i tal i tot molt legal. Però hi ha atzars sorprenen. A la universitat diferenciàvem entre probabilitat i probabilitat condicionada. I tenir bons padrins sempre ajuda :)
Publica un comentari a l'entrada