El colós en flames II?

“El coloso en llamas” (1976), una d’aquelles pel·lícules que tant ens han entretingut, basades en desastres. L’argument ja se sap: el dia de la seva inauguració un bloc de més de 180 pisos s’encén amb tots els convidats a dins. I és que malgrat l’aparença de perfecció, l’edifici és un nyap ple de deficiències. Com a curiositat, en una de les primeres seqüències podem veure la zona de comandament que aviat quedarà fosa per la tensió elèctrica amb un quadre de llumetes multicolors que s’encenen i s’apaguen amb certa aparença galàctica. No ens ha d’estranyar perquè, efectivament, es tracta d’un ordinador IBM Q-7, construït el 1954 per protegir els EUA d'atacs de bombarders soviètics. Basat en la tecnologia de làmpades de buit, l’IBM Q-7 en acció ocupava tot el primer pis d'un bloc de formigó a prova de bombes i generava tanta calor com cinc cases unifamiliars. Però malgrat la seva capacitat de càlcul, tot el sistema va quedar obsolet quan els bombarders tripulats van ser substituïts per míssils més ràpids. Els components dels sistemes, ja fora de servei, van ser venuts com a ferralla i comprats per empreses de cinema i televisió que volien ordinadors amb aparença futurista. El panell de llumetes emprat a la pel·lícula es va fer servir prèviament a “El túnel del temps” (1966) i més tard a “Món futur “(1976) i “Independence Day” (1996). L’ordinador, doncs, va ser més que amortitzat. Ara que es porten tant els remakes no m’estranyaria trobar-me’l de nou a les sales de cinema. El colós en flames II? De més verdes en maduren.