Cada pàgina web que visitem deixa un rastre, una pista en forma de cookie, que defineix un camí d’engrunes, un fil d’Ariadna que porta els publicistes directament cap al pou dels nostres desigs. El resultat final és un mosaic d’anuncis que s’obren en racons estratègics de la nostra pantalla per recomanar-nos llibres amb la mateixa temàtica del darrer que vam comprar, complements electrònics per a la darrera màquina de fotografiar que vam regalar, suggeriments semblants al darrer lloc on vam fer turisme, restaurants a prop d’on vam celebrar aquell dinar. Un Gran Germà ens espia i tots els anuncis tenen certa afinitat amb el nostre tarannà, els nostres gustos... a tot arreu menys al servei de música en streaming Spotify: si escoltem el Rèquiem de Mozart o una versió de Satin Doll del Gerry Mulligan Sextet, per exemple, ens bombardejaran amb propaganda de reguetón (“Dámelo todo, dámelo todo...”). Com pot ser, si ja ho saben tot de nosaltres, ens preguntarem. Doncs precisament per això: ens fan sentir si us plau per força música que ens burxa les orelles per tal que ens passem a la versió Premium sense anuncis però de pagament. Imagino que ara mateix, en un lloc de l’Hospitalet, hi ha el Jonny i la Jessy escoltant per enésima vegada el Magnificat en Sol menor, RV 610: et misericordia eius interpretat per Jordi Savall i decidint que ja en tenen prou, que ja s'ha acabat el bròquil, i que a ells ningú els espatlla el seu ritmo latino sabrosón i el darrer hit de Tito el Bambino: "Txipum-xim-pum, txipum-xim-pum... lágrimas de dolooOOOooor, soledad sin consuelooOOOOooo...".
2 comentaris:
Molt preocupant tot plegat, ara no cal que ens espiïn, que nosaltres falicitem tota la informació, i encantats. La comoditat ens pot i venem la nostra ànima per no haver de fer esforços innecessaris. I bé, no sóc usuari d'Spotify, però abans ho era i els anuncis m'eren molestos, però ni els recordo. Potser sí que és així com dius, però per confirmar-ho hauríem de preguntar a una Jessy o un Jonny, no?
Uf, ens segueixen la pista per totes bandes! No sé si als de l'Hospitalet els posen clàssica, però la idea donava per a post. Crec que a tots ens posen coses comercials. I alguns encantats de la vida!
Publica un comentari a l'entrada