A partir de certa edat es té ego, però és negociable. Amb el temps s’aprèn que cadascú és cadascú i allà ell i les seves circumstàncies. Opinar, en el millor dels casos, sense jutjar i sentenciar. Però sempre hi ha individus recalcitrants, repatanis, persones amb greus problemes per veure-hi més enllà d’ells mateixos. Són els que diuen frases com “Jo és que no bec alcohol… “ amb una mirada reprovadora cap als que sabem gaudir d’una copa de bon vi de tant en tant. Entenc que per motius de salut algú sigui 100% abstemi, de la mateixa manera que si es té el colesterol alt s’eviti menjar alguns aliments. Però no gaudir del que som i ens agrada “com a acte de fe” sempre m’ha semblat una mica pervers. Però ja he dit que cadascú és cadascú i allà ell i les seves circumstàncies. Una mica més de vi i formatge, my dear?
2 comentaris:
Jo és que no bec vi... bé, no gaire... He de dir que no en sóc massa amant, però en cap cas satanitzo l'alcohol, només faltaria! No m'he trobat gaire casos que em mirin malament perquè em prenc els meus martinis, o una sidra de tant en tant. Bec vi, però no el sé apreciar... no tinc massa paladar. Això sí, de formatges no en perdono cap, són una de les meves perdicions. Però està de moda això de no prendre certes coses per convicció i apel·lant a ves a saber quina escola de comportament. Gent que morirà sense pena ni glòria, de la mateixa manera que viuen...
Hi ha morts en vida que van a missa de dotze. Ja ho deia l'Estellés, si mal no recordo.
Publica un comentari a l'entrada