S’acaba l’audició de piano al conservatori de Sabadell i els joves alumnes han tocat tots meravellosament: gent jove, pa tou però una capacitat d’aprenentatge sorprenent. I al final, l’avís del professorat “... i recordeu posar a casa discs de música clàssica per als vostres fills”. Ullada ràpida a la resta de pares i mira, digue’m pedant, però m’hi jugo un sopar a l’Empordanet (sigui on sigui ara) que entre tota la resta els discs de Mozart als seus prestatges es poden comptar amb els dits d’una mà. En canvi, estic convençut que tots tenen a casa Internet i Spotify. No costaria massa fer una playlist del Conservatori que fos un referent, crear un compte de Facebook, un de Twitter... entrar així al món del jovent, en l’àmbit on ells escolten música ara. Després se sorprenen que als dotze anys, quan poden decidir una mica, abandonin els estudis musicals. O és que esperen que els facin cas vestits amb una perruca arnada i tirabuixons blancs?
1 comentari:
els meus pares ja van veure de seguida que en temes musicals no hi hauria res a fer amb mi, i la van encertar xD
Publica un comentari a l'entrada