“La rutina, el llenç en blanc damunt el qual pintarem la nostra vida de dilluns a divendres. Per sentir que guanyem alguna cosa ho fiem tot als números vermells de la ruleta, als dies festius. En tota aposta, però, a vegades es guanya i a vegades es perd. En el darrer cas fem bancarrota emocional i ens abandonem a la compra compulsiva de roba o d’andròmines tecnològiques, ens enganxem al WhatsApp, al Facebook o al Candy Crush, a l’impuls primari d’aconseguir satisfacció al preu que sigui...”
- Nen, quin drama, no?
- Ah, jo tinc el meu públic, és el que volen llegir... Cioran, Sartre...
- Si els teus lectors et veiessin, un hedonista com tu, Mr.Carpe Diem...
- També hi ha feministes radicals a Twitter, al Núvol, als diaris... que quan van a les entrevistes de treball es posen aquella samarreta escotada “que no falla mai”, oi? Desgraciadament sovint la coherència és un vestit que ens fem a la nostra mida i en funció de les circumstàncies.
- Bah, parles per aquella dels cabells blaus? Si està com una cabra!
- Que vols dir que no ho estem tots una mica? És clar que hi ha graus i graus... però “cada loco con su tema”, l’important és no equivocar-se de grup de tertúlia!
1 comentari:
avui es un d'aquells dies que no et segueixo pas...
Publica un comentari a l'entrada