És clar que a primera hora del matí tothom va just de temps. I és que frisem per anar a la feina, que deia el Pepe Rubianes. Alguns, com jo, entrem al vagó amb el cafè a mig coll mentre que algunes noies aprofiten el trajecte per maquillar-se. Una operació que de fer-la a casa endarreriria la seva entrada a l’oficina un quart d’hora ben bo: corrector, base, perfilador, rimmel, coloret i pintallavis a dos pams de la nostra cara. Tot s’ha de dir que els resultats a vegades són sorprenents. Però l’operació no deixa de neguitejar-me perquè penso que la noia, enduta per la fal·lera estètica, començarà a depilar-se, a fer-se les aixelles o unes “ingles brasileres”, no ho sé. I jo, que al tren sempre em pot la curiositat per les coses de la gent, no sabré on mirar. Com que m’agrada la cuina, i per aprofitar el temps, també m’aniria bé deixar-me anar una mica al seient i fer la meva: començar a desossar uns peus de porc, per exemple. O preparar un pollastre per al rostit. Obrir la carcanada amb unes tisores –crac! crac! crac!- aprofitant el reposa braços i llençar els menuts amb discreció a les escombraires de les bandes. Guardar el fetge per als canelons del diumenge. Té, Plaça de Catalunya, ja hem arribat. A la tornada, si encara hi ha la rossa del rimmel, aprofitaré per pelar una estona la “pava”*. Literalment.
*Expressió castellana que en el seu sentit figurat vol dir xerrar una estona fent passar el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada