Quatre volves de neu i em ve al cap un dels primers llibres
que utilitzàvem a l’escola per aprendre a llegir. “Apa, apa! Neva neu!” No és
un gran diàleg però a Hollywood s’han muntat pel·lícules sobre arguments
pitjors. No recordo com vaig aprendre a llegir, només sé que en tenia moltes ganes
i que, en aquest aspecte, vaig ser força precoç. Em ve a la memòria la professora
de pàrvuls explicant-nos la lletra “P”, que segons ens deia sonava com un cotxe
vell (“P-p-p-p!!”), mentre sostenia una cartolina amb un vehicle negre d’aquells
el motor dels quals s’engegava amb una manovella. I l’estranya sensació de pensar que tot plegat no calia,
que tot allò ja se sabia. D’haver de fer comèdia amb la resta (“P-p-p-p!!”)
quan en realitat el que jo volia era que em deixessin estar sol en un racó per
llegir una estona el meus llibres de La Galera. A vegades tinc la impressió que
fa trenta-cinc anys que espero poder sortir de classe.
4 comentaris:
Per no recordar com vas aprendre a llegir déu n'hi do! Jo no en recordo res, només que en vaig aprendre, i que ha estat una de les millors coses de la meva vida. Era dels primers de la classe, però no recordo aquesta sensació de 'deixeu-me estar que això ja m'ho sé i vull llegir'. No vol dir que no la tingués, no ho sé, però no la recordo. El que sí recordo és que era un usuari àvid de la biblioteca de l'escola, que tenia un bonn assortiment. La bibliotecària em coneixia i em deixava agafar llibres per més grans. Encara recordo el meu número com a 'soci' de la biblioteca, encara el faig servir com a codi quan em demanen només tres dígits :)
Recordes el què feies a pàrvuls? Jo amb prou feines recordó res de la EGB
No recordo res dels meus inicis en la lectura… Sí que recordo clarament, en canvi, com em vaig iniciar en la lectura en català (tinc una edat i tota l'escolarització inicial -primària i EGB- la vaig fer en castellà). Tenia un amic a qui li agradava molt llegir també. Per les tardes anava a casa seva a jugar i sempre m'emportava cap a casa meva un Astèrix de "préstec". Després vaig fer-me el carnet de la biblioteca i allà em vaig llegir la col·lecció sencera dels Tintín. Però la primera novel·la en català va ser "El Zoo d'en Pitus", en tinc un record preciós, molt entranyable. Molts anys més tard vaig fer llegir aquest llibre als meus alumnes i vaig fer venir el Sebastià Sorribas. Va ser molt emotiu.
Recordo els primers anys d'escola prou bé: noms de professores, llibres, tasques... 1977, 1978, 1979... van ser prou divertits!
Jo també vaig llegir el Zoo d'en Pitus, August. Però el primer llibre llarg que recordo haver llegit va ser Les extraordinàries aventures d'en Massagran, cap als 8 anys. El vaig trobar fantàstic, tota una aventura!
Publica un comentari a l'entrada