Segur que el món és ple de comptables que desitjarien
guanyar-se la vida tocant la viola en un quartet de corda. La inversa, encara que
possible, és poc probable.
A força d’streamings el món se’ns liqua, se’ns fon en el mar
binari d’Internet. Qui va dir “aviat escoltar música serà com obrir l’aixeta”?
Avui he begut un bon raig de la teva playlist. Refrescant.
El Paulocoelhisme, aquesta banalitat disfressada de
profunditat, està més estès que no sembla. A alguns pensadors actuals se’ls
hauria de deixar en quarantena abans de permetre que omplissin les pàgines dels
suplements del diumenge i les lleixes de les llibreries. Quin avorriment, la impostura!
Els ametllers són com les mares: sempre saben alguna cosa
més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada