"A la minoría, siempre"

Els de poble només agafem el metro de tant en tant. Ara bé, cada vegada que l’agafo m’apareix el mateix dubte: si la majoria som dretans i fem entrar el bitllet al corró amb la mà dreta llavors el més lògic seria que se’ns obrís la porta de l’esquerra. Però no és així i, per tant, ens veiem obligats a entrar com de gairell, amb la mà creuada. Nosaltres mateixos ens impedim el pas, ens fem nosa. No hi va pensar ningú de TMB, en això? Potser és que el dissenyador era esquerrà i va fer com els de “Sabadell, que només miren per ell” (dita popular del Vallès, sense acritud). Potser és que es va sensibilitzar amb els més dèbils i les minories i aquest detall no li va importar (“els avis, els nens i els esquerrans primer!”). O potser és que l’enginyer o enginyera de TMB en el fons era de lletres i fan de l’autor de Platero y yo, Juan Ramón Jiménez. Aquest potser va ser l’argument definitiu. Efectivament, el de Huelva sempre signava així els seus llibres: “A la minoría, siempre”.