Forever young

“Ser jove no té res a veure amb l’edat: és un estat d’ànim!” És clar, anem pel món amb consignes, eslògans apresos de cor, i així ens va. No, si posats a viure de frases fetes, podem fer-ho amb el pilot automàtic: des de la núvia que proclama que “aquest és el dia més feliç de la meva vida”, passant pels “Experts de reconegut prestigi” dels polítics, per acabar als “Escenaris dantescos” dels periodistes. Amb els tòpics acumulats de la nostra societat actual podríem per una pila que faria ombra a més d’un pic de l’Himàlaia. Ser jove és un estat d’ànim però aquest dolor que tinc a l’esquena des que m’he aixecat, què és exactament? A partir dels quaranta, per altra banda, ja es veu a venir “la magnitud de la tragèdia”: que això anirà, inevitablement, a més. Ser jove és un estat d’ànim? Mira, no: “gent jove, pa tou” i això només passa quan tens vint anys. Perquè si bé pot semblar el mateix, res no és igual dues dècades més tard. Com a molt es pot mantenir certa actitud, fer com deia Mafalda quan veia la seva mare tenyir-se el cabell: “¿Qué, disimulando los “ya” para que parezcan “todavía”? La resta és fer passar bou per bèstia grossa, donar una volta més a la rosca de la nostra capacitat d’auto engany. Sigui com sigui, millor fer cas del savi cordovès, que amb bon seny afirmava : “No deixeu massa coses per a demà i gaudiu la vida, cada dia un glop, que al final del got l’únic que hi queda són morques!”.