Analítiques

Em disposava a rebre els resultats de la darrera anàlisi de sang i la sensació que tenia era la mateixa amb què m’acostava a les llistes de notes que penjava aquell professor tan dur de la facultat: després d’un estiu d’excessos gastronòmics, el del colesterol era un examen difícil d’aprovar. El metge, després repassar un parell de folis amb valors màxims i mínims amb noms inextricables per un llec com jo en medicina, se’m va quedar mirant amb posat greu. “Ja està, ara sí que m’empastilla de per vida. Que això cal vigilar-ho, que amb l’edat el colesterol s’ha de controlar...”. És el que vaig pensar d’entrada. Però no. “Miri vostè és jove encara i no passa res però cal estar al cas...”. El problema no era a la sang, sinó la sang mateixa, que s'estava tornant un líquid desproveït d’ànima, esllanguit i liquat, amb un color pàl·lid i un sabor sense sal, fat, gairebé dolç. Efectivament, la meva sang estava esdevenint orxata. Primer vaig acceptar la notícia amb certa resignació (“És normal, amb el temps i els desenganys...”) però en sortir vaig pensar que havia de fer alguna cosa immediatament. Després d’uns dies de gestions es podia dir que era un home nou, engrescat una altra vegada:  vaig arribar a un acord amb els de Colmado Quílez  per vendre-la en ampolles de litre i actualment  estic a punt de tancar la distribució amb HORCHATAS LA VALENCIANA per a la resta del país. Salut!