Més enllà del català, el llatí ens ha deixat la possibilitat de tenir “lapsus” o fer del futbol el nostre “modus vivendi”. És, doncs, una llengua morta que encara belluga. No fa massa vaig trobar-me la meva professora de llatí i vam estar parlant dels temps en què tots plegats repassàvem els escrits de Cató o Sèneca. Entre d’altres qüestions em va comentar que, d’un temps ençà, ha notat un interès renovat per aquesta llengua. “Potser és que amb la crisi de les humanitats certa gent té ganes de saber d’on venim culturalment...”. És possible. Per si de cas, ja he començat a repassar les declinacions, que tal i com està tot no se sap mai com t’acabaràs guanyant la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada