Durant una temporada vaig fer classes d’economia (comptabilitat, fiscalitat, màrqueting, etc.) a una escola de turisme. Entre el grup no hi havia ni un sol home: eren tot noies. Crec que elles van assolir alguna habilitat que més endavant els va servir per al mercat laboral, però qui realment es va treure el màster (en psicologia femenina), vaig ser jo. Fer una llista del que vaig aprendre durant aquelles classes seria molt llarg. Això sí, em va quedar clar un tret fonamental del caràcter: els homes no funcionem per cicles. Som, en aquest aspecte, d’allò més regulars. A tot estirar un dia podem estar alterats si el nostre equip ha perdut el partit, per exemple, però tot plegat no va a més, som força lineals. Elles, en canvi, fluctuen a cop d’hormona i cal estar al cas perquè les muntanyes russes poden ser importants. Al final del curs me n'havia fet força a la idea, d’aquest fenomen i ja feia broma: “No patiu, que ja me’n faig al càrrec. A aquestes alçades ja sóc “una” més de vosaltres!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada