"Que tot està per fer i tot és possible"

A la facultat de Ciències econòmiques de la UAB la llista de professors infumables era llarga com un dia sense Internet pa*. Professors d’empresa que feia segles que no hi estaven vinculats, il·luminats que només anaven de classe al despatx o personatges que semblava que només vinguessin a fitxar. Quan hi estudiava, en arribar al límit de l’esperpent, anava a l’Abacus de la Plaça Cívica i comprava un llibre de Miquel Martí i Pol. Junt amb diverses biografies (L’Arrel i l’escorça, El llarg viatge, etc.) crec que els tinc tots: Estimada Marta, Llibre d’absències, La fàbrica, Paraules al vent, Llibre de les solituds, Després de tot, l’Àmbit de tots els àmbits... d’aquest darrer, publicat l’any 1981, se’n repeteix sovint el vers "Que tot està per fer i tot és possible" en referència a Catalunya. Miquel Martí Pol, un ferm defensor del nostre país, n’estaria orgullós. Ara bé, segur que amb el seu tarannà reflexiu també es preguntaria què s’està fent malament si, al cap de més de trenta anys de ser escrit, encara hem de llegir el poema “Ara mateix” i emocionar-nos a la darrera línia. Trenta anys més tard encara repetim que “tot està per fer i tot és possible” com un mantra que ens consola. Després de tant temps potser hauríem de canviar de poeta, llegir “La vaca cega” (en comptes de demanar als partits polítics que anteposin el país als seus interessos, per exemple). Acabar els mítings amb un sonor i dramàtic “Brandant lànguidament la llarga cua”, que potser alguna cosa ja s’ha fet, i ja no tot és possible.

* Ara segur que ha millorat i el seu professorat és excel·lent.