Els nostres pares ho tenien fàcil: dos rombes a la pantalla? Nen, a dormir. Sí, el símbol de “contingut pot adequat” amb què TVE identificava alguns dels seus programes era inconfusible. Més tard vàrem descobrir que rere aquell parell de pastilles Juanola esblanqueïdes a la banda esquerra del televisor sovint només hi havia un senyor anglès una mica barroer a qui li agradava grapejar les cuixes d’una rossa bleda i pneumàtica. És clar que veníem d’on veníem – “senyora Francis, m’entén?- i allò ja era suficient. Ara qualsevol nen amb un mòbil pot tenir accés a tots els continguts que vulgui sense ser massa conscient del que veu o -pitjor encara- de qui el veu. Actualment toca als pares posar els dos rombes en forma d’educació, seny i sentit comú. Factors que a les portes de l’adolescència tendeixen a quedar eclipsats per un enorme gall dindi sobrehormonat. Que Sant Wifi ens agafi confessats..!
2 comentaris:
És l'evolució que hem tingut, ni millor ni pitjor. Només ens hem d'acostumar a que ara l'accés a certes informacions és molt més fàcil. Un altra tema és què considerem més obscè de tot plegat, potser el porno no és el pitjor que poden veure.
El problema és que a vegades el sentit comú comença a patinar des dels propis pares, que pengen fotografies a tort i a dret sense tenir en compte qui ho està mirant. De fet fan pública la seva vida. Efectivament, per a mi el pitjor és aquest narcisisme digital per part de molta gent.
Publica un comentari a l'entrada