“EA3CQG, EA3CQG... em copies?”. La radioafició, amb aquelles enormes antenes de particulars que es podien passar hores pentinant les ones hertzianes de mig món per poder dir “Hola!” a un desconegut a quilòmetres de distància. Suposo que Internet ha deixat mut més d’un micròfon ara que la dèria de contactar amb gent nova pot trescar alegre com un picarol entre wifis i codis html. Tot i així encara hi deu haver algun romàntic entestat a seguir amb el seu vell aparell de ràdio, de la mateixa manera que encara hi ha qui redacta textos amb una antiga màquina d’escriure. Suposo que en el fons el que de debò importa, més enllà de la tecnologia, és la comunicació. “EA3CQG, EA3CQG... em copies?”.
4 comentaris:
Per això parlem, no? o escrivim. Ens agrada que algú ens escolti o llegeixi, sinó callaríem.
Et copio.
Can you hear me, Major Tom? ;)
Sí bé, però també existeix encara el servei postal i escriure ara cartes, que me'n vaig fer un fart, em genera una mandra terrible.
Sí, ens agrada comunicar-nos. Actualment ho tenim fàcil... bé, almenys per parlar, que no és el mateix a vegades.
Ah, que bona que és aquesta cançó. El Bowie la va clavar, aquí!
Xexu, que ja dic que l'imporant és comunicar-se. Ara has de ser molt nostàlgic per escriure cartes... encara que potser no ens aniria malament escriure una mica a mà de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada