Tots els coneguts homosexuals que tinc han sortit de l’armari. És ben normal. “A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga...”, ja ho va dir en Berlanga, no el de Bienvenido Mr.Marshall, sinó l’altre, el de l’Alaska y Dinarama, que també era d’allò més lúcid. Ara, ves a saber per quins motius, hi ha qui tria quedar-se a viure a l’armari i, com que a la llarga el moble s’ha de fer estret per força, s’amplia i es redecora. Normalment casant-se amb una dona. “Carinyo, aquest dissabte al matí podríem anar a l’IKEA, que he vist uns complements nous per a armaris...”- diu ell. “Ui, al matí impossible, que tinc pelu, però si vols hi anem a la tarda, tu, jo i els nens”. Potser no sempre és fàcil, però em costa entendre la gent que decideix tancar una porta i després es complica la vida amb mobles auxiliars i complements.
2 comentaris:
I el pitjor del cas és que els armaris d'IKEA te'ls has de muntar tu mateix, els has de construir i bastir al teu voltant, i després s'embolica la troca com tu dius, l'armari només t'importa a tu, però per tu és molt i molt important.
Mira, en el cas del sexe em costa d'entendre. Però cadascú i les seves circumstàncies, no? Imagina haver de dir depèn què en una família molt conservadora i que això tingui conseqüències importants. En altres àmbits de la vida... no sé si amb els anys pots arribar a ser 100% honest amb tu mateix. Per alguna banda o altra sempre ens acabem auto enganyant una mica. Pensa en les 3 F primordials de molta gent: Feina, Família, Futbol... no sempre pots encaixar bé totes les peces! :D
Publica un comentari a l'entrada