Corre per Twitter un compte del cuiner Ferran Adrià. És real? Sigui com sigui omple el TL amb unes piulades que tranquil·lament podria signar qualsevol gurú new age tipus Paulo Coelho o Jorge Bucay: obvietats envernissades amb una pàtina de manual ianqui de recursos humans o amb un punt críptic que escora sovint cap la bajanada. Les respostes que li fan, per contra, són per fer-ne una antologia. Mala llet i punteria a palades. “Y pensar que antes todo esto estaba en la cabeza de la gente...”. Doncs sí. A la xarxa hi ha molt dropo però també ments molt agudes. No sé si la intenció d’aquest compte és la de ser una extensió de la Fundació Ferran Adrià, en qualsevol cas es podria dir allò de “qui és sabater, que faci sabates” perquè excel·lir en una activitat no et converteix en un geni per a la resta. I, posats a citar refranys, podríem refer-ne un parell en versió 2.0. El primer: “Una piulada fora de la mà no se sap mai on va a parar” i sobretot, sobretot, pensar que “Twitter el carrega el diable”. Massa piulades fora de lloc i la nostra imatge pot quedar greument tocada, que una cosa és piular i l'altra és "esferificar", que no sempre els escrits surten tan rodons com voldríem.
Fotografia: Carles

2 comentaris:
Molt bé! Jo procuro dur alguna cosa meva al Twitter, prò de vegades hi ha obvietats que només fan que empudegar els 140 caràcters.
nanit...
Ahir sortia el Ferran Adrià al diari. Efectivament, és ell. Doncs tela. Més li valdria fer repiulades que escriure allò
Publica un comentari a l'entrada