Reinventar-se

La por, aquest virus que una vegada inoculat ens paralitza i ens torna mesells. La por, el principal actiu dels bancs a l’hora de vendre’ns plans de pensions, per exemple: “Pensi que si ara tot plegat pinta gris més endavant pot ser negre: preocupi’s pel futur!”. I ens neguitegem encara més, callem i fem poques preguntes. Algunes de ben essencials, com “Qui té el pinzell?” o “Estan ben repartits, els colors?”. El mirall de progrés en què es miraven els nostres pares s’ha trencat i ara ens diuen que cal “reinventar-nos”. D’acord, no ens tanquem a res, però per començar podríem fugir de tòpics com aquest darrer. Tant d’esforç per poder ser una cosa i a l’arribada ens diuen que n’havíem de ser una altra. Posats a refer, refem els valors dels que ens han dut fins aquí. I em ve al cap la frase d’Unamuno, també reinventada: “¡Que (se re)inventen ellos!”.